Stripview

22 ThumbsUp

Església de la Trasfiguració del Senyor

abrotons on 17. Jan, 2015 — Lang: Catala

Església de la Trasfiguració del Senyor
  • Description

    Parròquia de la Transfiguració del Senyor: Sant Salvador. Ibi.
    Si entreu per la porta lateral, trobareu una inscripció datada a primers del segle XVI amb el nom d'un avantpassat meu, un dels que van pagar la construcció del temple.
    En ella vaig fer el meu primer contacte amb el catolicisme: la meua primera confessió, comunió, i missa. Llavors les misses encara es feien en llatí, cosa que està molt bé, perquè en llatí no s'entenia i tot semblava seriós, però en castellà, com les fan ara, pots entendre les beneiteries que diuen, que no hi ha per on agafar-les i és més fàcil adonar-te'n que darrere la seua pietat només hi hi hipocresia i maldat.
    El record més fort i agradable que tinc és del dimecres de cendra. Recorde que després que el rector em marcara la creu de cendra al front i em diguera les paraules màgiques: «Pols ets i en pols et convertiràs» em vaig sentir alleugerit, vital, ple. Vaig eixir al carrer ple de joia. Haguera volgut que la creu grisa que m'havien estampat al front no se m'esborrés mai. Estava marcat per Déu. Tenia un destí. Només moren els que han viscut.

    Parroquia de la Transfiguración del Señor: San Salvador. Ibi.
    Si entras por la puerta lateral, encontrarás una inscripción datada a principios del siglo XVI con el nombre de un antepasado mío, uno de los que pagaron la construcción del templo.
    En ella tuve mi primer contacto con el catolicismo: mi primera confesión, comunión, y misa. Entonces las misas todavía se hacían en latín, lo cual está muy bien, porque en latín no se entendía y todo parecía serio, pero en castellano, como las hacen ahora, puedes entender las tonterías que dicen, que no hay por donde cogerlas y es más fácil darte cuenta de que detrás su piedad sólo hay hipocresía y maldad.
    El recuerdo más fuerte y agradable que tengo es del miércoles de ceniza. Recuerdo que después de que el cura me marcara la cruz de ceniza en la frente y me dijera las palabras mágicas: "Polvo eres y en polvo te convertirás» me sentí aliviado, vital, pleno. Salí a la calle desbordando alegría. Hubiera querido que la cruz gris que me habían estampado en la frente no se me borrara nunca. Estaba marcado por Dios. Tenía un destino. Solamente mueren los que han vivido.


    Church of the Transfiguration of the Lord: Saint Saivour, Ibi.
    If you enter through the side door, you will find an inscription dated in the early sixteenth century with the name of an ancestor of mine, one who paid for the construction of the temple.
    In it, I made my first contact with Catholicism: my first confession, communion, and mass. Then masses were still in Latin, which is fine, because Latin was not understood and everything seemed serious, but in Spanish, as they do them now, you can understand how stupid is what they say, realizing that behind their piety there's only hypocrisy and wickedness.
    The deepest memory I have is my first Ash Wednesday. I remember that after the priest drew the ashcross on my forehead and said the magic words: "Dust you are and to dust you shall return" I felt relieved, vital, full. I went out to the street full of joy. I wanted the printed gray cross on my forehead never to be deleted. I was marked by God. I had a destiny. Only those who have lived can die.

    This strip is a reply to The Treasure of Matlalcihuatzin 12, RE 4, Gabonetako oparia zuretzat., Ermita de Santa Llúcia., Ermita de Sant Miquel, Ermita de Santa Llúcia 2, A Catholic Arab Town in The Kingdom of Valencia, Ermita de la Virgen del Carmen.Aragua.Venezuela, Because we are alone., Library (Ed's style), Mika - Magpie 2
    Tags:
    ermites, vermal
Sign in or register to comment.

Comments

Displaying 20 out of 20 comments.